ESGLESIA

Exterior de l'església





l'Església Parroquial de Santa Maria de Robines

"La seva fàbrica és del principi d'aquest segle i d'allò
més heròic per la qualitat de jaspis que
produeix el seu terme..."

Gerònim de Berard (1789)




L'exterior en el segle XIX (col.lecció particular)De Robines a Binissalem
La parròquia de Binissalem té el seu origen en l'església de Santa Maria que es va construir en el paratge de Robines, al nord-est del terme municipal. Després de la conquesta el 1229 per part del L'exterior en el segle XIX (col.l particular)Rei En Jaume es va iniciar un procés de repoblació catalana que va suposar la reimplantació del cristianisme a Mallorca. Aleshores, es construïren parròquies molt senzilles ubicades en llocs estratègics on hi havia alqueries islàmiques que eren ocupades pels nous habitants. Aquest tipus d'esglésies són conegudes amb els sobrenom 'del Repoblament' i pel seu estil arquitectònic pertanyien al gòtic primitiu.
Pel que fa a la cronologia, segurament Santa Maria de Robines ja existia el 1233, però no la trobam documentada fins el 1248 en una butlla del Papa Innocenci IV. Hi ha constància el 1270 d'un altar dedicat a sant Esteve. Al final del segle XIV va perdre interès en favor de la nova església que s'havia construït a la veïna alqueria de Binissalem i, per això, el 1380 ja era coneguda con "l'església vella'".


Els temples gòtics.
D'acord amb les dades històriques i amb els vestigis que han restat, podem deduir que existiren tres temples anteriors a l'actual. Probablement els dos primers foren L'interior des del cordues esglèsies d'estil gòtic primitiu, vigent en els segles XV i XVI. La tercera construcció degué correspondre a un temple més monumental, propi del gòtic tardà dels segles XV i XVI.L'interior des del cor. L'església de Robines, desapareguda del tot, devia tenir un buc semblant a d'altres esglèsies del Repoblament que s'han conservat, com Sant Pere d'Escorca o Ntra. Sra. de la Pau de Castellitx (Algaida). Per tant, devia ser un edifici de planta rectangular amb teulada de doble aiguavés, sostre de bigam i devia tenir només un sol arc diafragma apuntat que dividia en dos trams la nau interior. El portal probablement era rodó amb dovelles i a l'absis devia obrir-se una finestra estreta, de tradició romànica, esqueixada en el mur. Tampoc no li mancava el típic campanar d'espadanya, de la mateixa tipologia que el de l'església del cementiri vell que ocupa, semba ser, el solar d'aquesta primitiva parròquia de Robines.
Efecte de llum i colorLa nova església que es construó el segle XIV a l'alqueria de Binissalem, també devia ser d'estil gòtic primitiu però, és clar, més gran. Probablement tenia una nau de tres trams separats per dos arcs diafragma, com Sant Miquel de Campanet, o una de quatre trams amb tres arcs, com Santa Aina d'Alcúdia. Sabem que estava enllestida el 1369 quan s'hi traslladà el Santíssim.
El tercer temple es degué començar ben avançat el segle XV i la seva construcció es va allargar durant tot el segle XVI i potser el XVII. Devia ser un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. En romanen les voltes de dues capelles situades a cada costat de l'absis de l'actual que ara formen part de les dependències annexes, el campanar fins a l'alçada del primer pis i el portal major amb arquivoltes ogivals decorades amb motius vegetals. No sabem, de moment, com era l'absis, una part arquitectònica important que sempre defineix el caràcter de qualsevol temple gòtic.


Els rectors Rafel i Nadal Sabater.
Aquest dos sacerdots, oncle i nebot d'una família de la mà major de Sineu, iFrontal d'altar amb les armes dels Sabater.mpulsaren des del càrrec de rector la nova fàbrica del segle XVIII. Frontal d'altar amb les armes dels SabaterCom altres capellans del seu mateix estament social i formació (ambdós foren doctors en Teología), els Sabater exemplifiquen el paper que l'Església va tenir a Mallorca durant l'Antic Règim. Els dos rectors foren homes cultes i emprenedors que exerciren la seva autoritat i una notable influència sobre la vida quotidiana de la població.
L'expansió del conreu de vinyes i la prosperitat econòmica del municipi eren la causa de l'augment demogràfic. Pica baptismalMolts d'autors comenten que l'església nova s'havia iniciat el 1700 (Gerònim de Berard, Bonaventura Serra, Joan Josep Amengual, Gabriel Llabrés). Tanmateix, el que si és cert és que l'obra prengué un impuls definitiu arran del nomenament del mossèn Sabater.
El rector decidí la contractació del mestre d'obres Bernat Cabrer i Ferragut, que fou el responsable de la Pila baptismalconstrucció del creuer i del primer cimbori amb la seva gran llanterna. Aquest mestre pertanyia a una prestigiosa família de picapedrers establerta a Palma des de la segona meitat del segle XVII, però originàriament de Binissalem, de la qual cal destacar el germans Joan i Antoni Cabrer i Ferrer, Joan va ser mestre major de les obres de la Seu entre el 1698 i el 1707 i, sota les ordres de l'escultor Francisco Herrera, va construir-hi la sala capitular barroca. Antonin Detall de l'interior (Pica aigua)també va assolir un gran prestigi com ho demostra que el 1684 fos nomenat mestre major d'obres del Col.legi de Detallla Mercaderia.
En morir Mn. Rafel Sabater el 1743, el succeí en el rectorat el seu nebot Nadal Sabater i Gelabert. Només als dos anys de la seva arribada es manifestàren cert problemes estructurals en la fàbrica de l'església, concretament en el cimbori.Ell mateix va predre la decisió de fer desmuntar la llanterna, malgrat l'oposició del poble que apreciava molt aquesta part de l'edifici perquè des de l'exterior era visible de molt lluny. En contra de l'opinió de tothom el rector va decidir contractar el mestre Lluc Mesquida, d'una nissaga molt coneguda de mestres picapedrers de Santa Maria del Camí, qui va El retaule major barrocoptar per una solució distinta a la construïda per Cabrer. Mn. Sabater va morir l'any 1782, només un any després de la benedicció del nou altar major.

Les obres de l'església (segle XVIII).
Per una reunió de l'11 de gener del 1704 entre els Jurats i l'estament eclesiàstic saben que es va decidir prosseguir l'obra de l'església nova. A partir d'aquell any i al llarg del segle XVIII es va esglesia03.jpg (4738 bytes)anar alçant la fàbrica que va Cúpula sobre el creuerassolir, en l'espai interior, una unitat estilística que la fa paradigmàtica dins l'art barroc a Mallorca. En el primer quart de segle es va construir el creuer i la cúpula: el 1704 la capella major, el 1711 la capella del Roser, el 1716 la capella de Sant Josep i el 1727 mestre Bernat Cabrer va fer el cimbori. Llavors es construí la nau: el 1728 el tram de la capella de la Beata i el 1731 el de la capella de Sant Joan. S'acabà vers el 1753 quan Efecte de llum i colors'inicià la façana nova.
Mentestant, l'any 1745 l'espectacular cimbori presentà deficiències constructives a causa de l'alt llanternó que el coronava. Aleshores, el rector Nadal Sabater, tal com ja hem assenyalat, decidí suprimir la llanterna. En conseqüència, el 1747, mestre Lluc Mesquida procedí a refer la cúpula i la il.luminà per vuit claraboies amb vidres. En els paraments de la mitja taronja s'hi col.locaren vuit pintures sobre els misteris de la Verge Maria, fetes per Josep Martorell i Fiol (1700?-1755) i emmarcades per vases de guix. Finalment, una clau de volta daurada i cisellada amb una petxina per l'escultor Joan Deyà i Balle (1684-1765) va rematar tot el conjunt.


Cúpula sobre el creuerVisió artística i monumental.

Els més importants erudits que han escrit sobre Binissalem han elogiat la seva església: Gerònim de Berard, Gaspar Melchor. de Jovellanos, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, etc. No és d'estranyar, perquè El retaule major barrocés una de les millors esglésies de la seva època a Mallorca. Té planta de creu llatina amb tres capelles per banda en el tram de la nau i tres més de monumentals al voltant del cimbori central: la major, la de Nostra Senyora del Roser i la de Sant Josep. La nau es cobreix amb voltes de creueria dinamitzades per nervis helicoïdals molt del gust del barroc mallorquí. Ni hi ha dupte que en la planta i en aquest darrer detall es nota una influència de l'església de Santa Catalina de Sena de Palma (1661?-1680).
A la parròquia de Binissalem es va donar molta d'importància al creuer, el cimbori del qual era rematat per un llanternó peraltat. Per altra banda, la concepció monumental de l'espai interior s'enalteix quan la cúpula arrenca sobre la nau i les tres capelles majors. S'aconsegueix així un efecte de grandiositat que tan sols trobàrem més tard a l'església de Sant Antoni Abad de Palma (beneïda el 1768) aixecada sobre una planta de doble el.lipse creuada.
Una altra característica de l'edifici és la riquesa dels carreus de pedra noble i colorista que defineix tot el seu alçat. Aquest material procedeix de les famoses pedreres de Binissalem. El virtuosisme amb què s'ha tractat la pedra queda demostrat als frontals d'altar, semblants a mosaics, de les capelles del Roser (en el lateral), de les Ànimes i de sant Joan Baptista, tots ells executats en temps dels rectors Sabater.
El retaule major (1773-1780), fet amb pedra marbre de diferents colors, va ser dissenyat per fra Albert Borguny tot imitant el major de la Seu de Mallorca (1726-1729) projectat per Giuseppe Dardanone (+1749). La part escultòrica, representació de l'Assumpta i els apòstols, és de Pere Joan Obrador (1720-1792). El treball artístic del basament és força notable en el cisellat dels pedestals amb aplicacions de bronze daurat i en l'acoblament de quatre paques precioses de pedra lapislàtzuli


L'etapa vuitcentista (1801-1886)..
El període vuitcentista s'inicià el 1801 amb la magnífica capella de santa Catalina Tomàs, beatificada l'any 1792. Vista InteriorEl conjunt, remarcable pelsparaments i pel retaule, obrats em marbre vermellenc, participa d'un disseny neoclàssic molt elegant. L'autor fou el pintor i escultor Guillem Torres i Rubert (1755-1829). El campanarSón de destacar els quadres laterals, les escenes costumistes dels quals, vinculades a miracles de la Beata, ens mostren una visió de personatges popular de l'època.
L'any 1863 l'arquitecte Antoni Sureda i Villalonga (1810-1873) va reformar l'estructura exterior del cimbori per donar-li l'aspecte que té actualment. La capella annexa de la Puríssima o del Santíssim, datada als voltants del 1873, fou construïda segons les pautes classicistes de l'època. El 1886 s'aprovà donar més alçada al campanar, per la qual cosa s'hi afegí un boc neogòtic projectat per Joan Miquel Sureda i de Verí, marquès de Vivot (1858-1912). Aquesta obra fou inaugurada a principis del segle XX.

Taula de sant Antoni, atribuïda al mestre de Santa Margarida (s. XIV)Peces notables del patrimini artístic.
La dilatada història de la parròquia ens ha deixat algunes peces notables del seu patrimoni moble que convé tenir en compte. Armari Pintat (s. XVI)En primer lloc hem de citar la taula de sant Antoni, Taula de Sant Antoniuna pictura gòtica del Armari Pintat (s. XVI)segle XIV que Gabriel Llompart C.R. atribueix a un mestre anònim anomenat 'de Santa Margarida'. Ocupa un lloc d'honor la marededéu morta, talla policromada del segle XV, que procedeix del convent de Santo Domingo de Palma. Del mobiliari dels segles XV i XVI, gòtic i reinaxentista, resten dos arquibancs, una fornícula de fusta per guardar la Dormició i un petit armari de relíquies amb portes pintades. Alguns d'aquests mobles necessiten restauració.
Entre els retaules barrocs (segle XVIII) són remarcables el de la marededéu del Roser i el de sant Josep. A la capella de la Puríssima hi ha una imatge de la Verge del Remei del famós escultor català Adrià Ferran (1774-1842) i també dins la mateixa tendència neoclassicista cal esmentar el bell moble que conté la pica baptismal.


.Si la visitau.
Com hem dit, l'església de Binissalem és un monument barroc de primer ordre a Mallorca que cal conèixer. La parròquia també compta amb un museu inaugurat el setembre del 2000 on s'hi exposa part del patrimoni artístic esmentar, orfebreria i d'altres ornaments litúrgics. El museu s'ubica a les sagristies de l'absis i a una sala rehabilitada on hi havia un antic magatzem afegit al temple que servia, segurament, per dipositar materials i estris per a l'obra del segle XVIII.